Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Coma.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?