Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Vet aquí flor de prunera,
que tu n’enyoraves tant,
i sabràs, d’aquí endavant,
que per tu trec granera.