Sa meva al•lota té llunes;
jo l’hi diria davant;
i jo, qui som tan parfant,
hi vaig perque em dóna prunes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Son Servera
Camp Semàntic
Befa, Fruita, Lluna, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4778
Volum
I
Núm de pàgina
278
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
La lluna n’és variable,
vós també ho deveu esser.
Vostra mare deu voler
dos cavalls dins una establa.
¿Vols-me dir qui t’ha cercada
aquesta al•lota que tens?
No sé per què t’entretens
amb dona tan mal carada!
Tradicionari de Mallorca
