-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!