¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.
Vós deis que em teniu amor,
i jo sols no sé si ho crega:
anau mortal en la brega:
massa ho feis coneixedor!
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.