Sa comare em dà s’amor
i jo no la hi demanava:
tant de bé li desitjava
com la coloma al falcó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Balcons, Comares, Festeig, Ironia, Ocells
7a7b7b7a
Mixta
4
4738
I
276
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deis llebre andritxola;
jo us diré “ca” o “coní”.
Traidor, que anau amb mal fi!
¿O és que em cercau beneir
primer es ram que sa viola?
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.