Sa comare em dà s’amor
i jo no la hi demanava:
tant de bé li desitjava
com la coloma al falcó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Balcons, Comares, Festeig, Ironia, Ocells
7a7b7b7a
Mixta
4
4738
I
276
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.