Sa branca d’aufabeguera
que tu em vares enviar,
¿saps a on la vaig posar?
A un ram per agranar,
a sa vorera de s’era.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Binissalem
Arquitectura rural, Feines casolanes, Festeig, Herbes, Ironia, Rebuig
7a7b7b7b7a
Consonant
5
4735
I
276
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.