Vós deis que em teniu amor,
i jo sols no sé si ho crega:
anau mortal en la brega:
massa ho feis coneixedor!
Ves-te’n si te’n vols anar,
que no et correré darrere!
No et bravegis de fenera,
que amb penes pots caminar.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.