Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Ironia, Llibertat, Passió i enamorament, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a7a7b7b7a7a7a7b
Mixta
11
4722
I
275
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
¿Vols-me dir qui t’ha cercada
aquesta al•lota que tens?
No sé per què t’entretens
amb dona tan mal carada!