Una murada molt alta
s’aixecàs, en tu tornar,
que haguesses d’anar a voltar
per Sóller i per Deià!
I, si trobes que hi fa falta,
enmig, una grossa mar!
Un onclo meu se fa frare
perque s’al•lota no el vol.
Millor estaria tot sol
cuidant de la seva mare.
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.