Quan ve que la lluna és posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Me pens que sa vostra sang
és vermeia com sa nostra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Felanitx
Festeig, Ironia, Lluna, Relacions de parella
7a7b7b7a
Assonant
4
4696
I
274
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.