Quan venies a sa casa,
duies camia de llista,
i ara, que la dis blanca,
en veure’m `cales sa vista.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Santanyí
Desamor i ruptura, Festeig, Indumentària i estètica, Rebuig, Separació i divorci
7a7b7a7b
Mixta
4
4695
I
274
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.