Presumida, presumida! No te presumesques tant, que n’hi ha de més polides i solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Bellesa, Festeig, Ironia
7a7b7a7b
Mixta
4
4684
I
273
Vet-la-t’aquí! Ja la veis, a sa meva enamorada! Ella és tan agraciada com un ca amb uns escorbeis.
Voldria que te n’anasses de Mallorca, estimat meu, i que d’allà no tornasses tant com Déu seria Déu.
Aubercocs, cireres, figues paratjals. Ses al•lotes guapes van a dos reals.