Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Bellesa, Festeig, Ironia
7a7b7a7b
Mixta
4
4684
I
273
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!