Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Vós me deis llebre andritxola;
jo us diré “ca” o “coní”.
Traidor, que anau amb mal fi!
¿O és que em cercau beneir
primer es ram que sa viola?