Podrà esser, però no ho crec,
que t’enviin a demanar:
jo, de s’altre dia ençà,
ni et cerc, ni et veig, ni et conec.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Esporles
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Dolor i plany, Rebuig, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4681
Volum
I
Núm de pàgina
273
Altres cançons relacionades
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Vós teniu raó, mu mare:
un dolent ne du un de bo;
emperò no seré jo
qui li faça bona cara.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Tradicionari de Mallorca
