Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Vaig prometre d’anar a Lluc
amb sa meva enamorada,
i ara la m’han casada:
promeses no hi han valgut!