P’es forat d’es finestró
un favor li demanava,
i ella qui me contestava:
-Ves-te’n d’aquí, polissó!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Festeig, La casa, Rebuig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4675
Volum
I
Núm de pàgina
272
Altres cançons relacionades
Si no t’agrada, no en menges,
que per ara ho vui així;
he comprat un balancí
per engronsar-me es diumenges.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
¿Vols que et diga la raó
per què et feia mala cara?
Agradaves a mu mare,
i, en veritat, a mi no.
Tradicionari de Mallorca
