Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobau que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.