Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.
Tu em fas jeure a sa serena
perque trobes que no ho valc.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure es teu portal
paredat de grums de sal
i es rebliment d’arena.
Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.