No plangues es temps perdut.
Vine, que el te vui pagar.
Ja pots començar a comptar:
¿quants de mesos has vengut?
A un real cada dia,
veiès què t’he de donar.
Almanco em podré avanar
que per missatge et tenia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Befa, Desamor i ruptura, Festeig, Ironia, Pas del temps i cicle de l'any, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a7c7b7b7c
Rima
Mixta
Versos
8
Núm de glosa
4625
Volum
I
Núm de pàgina
270
Altres cançons relacionades
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
