No et pensis que em sapi greu
que te n’ets anat d’aquí,
que en aquell tibulet teu
ja n’hi seu un de més fi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desamor i ruptura, Ironia, Mobles i utensilis, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu, Virtuts
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4607
Volum
I
Núm de pàgina
269
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Tradicionari de Mallorca
