-Moros te’n duguen, Juan!-
I ella va dir:-Amèn!-
Es moros que ella voldria
fossen angelets del cel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Cel, Malvolença, Moros i cristians, Relacions de parella, Religió i creences
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4566
Volum
I
Núm de pàgina
266
Altres cançons relacionades
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Tradicionari de Mallorca
