Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Ves-te’n si te’n vols anar,
que no et correré darrere!
No et bravegis de fenera,
que amb penes pots caminar.
Vet aquí flor de prunera,
que tu n’enyoraves tant,
i sabràs, d’aquí endavant,
que per tu trec granera.