Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Tonina-Ignàcia, tu enganes
En Llorenç, que és amic meu.
Mereixeries de Déu
un any i mig de quartanes!