Mai del món he enyorat
es qui no s’empra de mi:
mai he duit dol de fadrí
que de venir s’és deixat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Selva - Biniamar
Camp Semàntic
Enyorança, Festeig, Sentiments, Solteria, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4522
Volum
I
Núm de pàgina
264
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!
Tradicionari de Mallorca
