-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.