L’any qui ve barataran
es fadrins amb pedaçots,
i an es viudos amb al•lots
a ningun preu los voldran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Mobles i utensilis, Pas del temps i cicle de l'any, Rebuig, Relació pares-fills, Solteria, Viudetat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4512
Volum
I
Núm de pàgina
263
Altres cançons relacionades
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tradicionari de Mallorca
