Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.