Jo vaig començar a Nadal
a venir-te a festejar,
i d’aleshores ençà
vui que em paguis es jornal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sant Joan
Festeig, Ironia, Nadal
7a7b7b7a
Mixta
4
4492
I
262
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.
Francina-Aina Regalada
d’es carrer d’es Pou d’Avall,
a ca teva hi fan un ball
enrevoltat de murada.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.