Jo tenia un moixet magre – Mallorca Oral

Jo tenia un moixet magre
que no sortia d’es niu.
Si no ho sabies, sabí-hu,
que a mi, qui la’m fa, la’m paga.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

De picat

Poble

Montuïri

Camp Semàntic

Malvolença, Moixos, Sentiments, valors i actituds de l'individu

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Assonant

Versos

Núm de glosa

4491

Volum

Núm de pàgina

262

Altres cançons relacionades

Calamar desgraciat,
no t’acosts a sa femella,
que, si t’aferres amb ella,
quedaràs escalabrat.

Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.

S’estimada no em vol bé,
i no me’n posaré dol:
el qui és nat per un sou,
no morirà amb un dobler.