Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.