Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.