Jo sé una viuda que està
d’es meu cos enamorada;
si me veu qualque vegada,
tomba, i l’han d’aguantar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amor, Befa, Cos humà, Festeig, Passió i enamorament, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Viudetat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4472
Volum
I
Núm de pàgina
261
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
