Vós me perllongau, amor,
un dia i un altre dia.
¿O esperau de cada dia
un altre partit millor?
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jo som la clau principal
de la porta de la casa.
Ja veuràs si faré vasa
quan obriran es portal!