Cada vegada que hi ’nava,
quedava tot embambat
de veure s’endomassat
per sa paret, qui penjava.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Sa lluna dotze vegades
se sol girar en un any:
i jo, perque no me guany,
tenc catorze enamorades.