Jo sé llegir lo que escric;

Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

De picat

Poble

Santanyí

Camp Semàntic

Bellesa, Classes socials, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

4465

Volum

Núm de pàgina

261

Altres cançons relacionades

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.