Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.
¿Vols-me dir qui t’ha cercada
aquesta al•lota que tens?
No sé per què t’entretens
amb dona tan mal carada!
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.