Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Selva
Camp Semàntic
Anatomia, Cos humà, Desamor i ruptura, Malvolença, Mort, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
4434
Volum
I
Núm de pàgina
259
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
