Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Ironia, Relacions de parella, Religió i creences, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
4417
Volum
I
Núm de pàgina
258
Altres cançons relacionades
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Departat de vós, vuit dies
me pariesen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.
Tradicionari de Mallorca
