Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.
Tradicionari de Mallorca
