Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Selva
Camp Semàntic
Camí, Desamor i ruptura, Rebuig, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
4393
Volum
I
Núm de pàgina
257
Altres cançons relacionades
Una murada molt alta
s’aixecàs, en tu tornar,
que haguesses d’anar a voltar
per Sóller i per Deià!
I, si trobes que hi fa falta,
enmig, una grossa mar!
Un onclo meu se fa frare
perque s’al•lota no el vol.
Millor estaria tot sol
cuidant de la seva mare.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Tradicionari de Mallorca
