Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!
-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.