Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faci bona cara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Selva - Biniamar
Anatomia, Relació pares-fills, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Virtuts
7a7b7b7a
Consonant
4
4373
I
256
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Vós teniu raó, mu mare:
un dolent ne du un de bo;
emperò no seré jo
qui li faça bona cara.