Garrida, l’art és gelós
i la somada feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Elaboracions culinàries, Gelosia, Matrimoni, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4372
Volum
I
Núm de pàgina
255
Altres cançons relacionades
Si jo em pogués afluixar
d’es pa com de rallar amb tu,
ell no hi hauria ningú
del món, que me’n fes menjar.
Com he vist es sementer,
he pres una gran volada:
jo crec que no hi coiré
per una loca que té
sa meva dona, posada.
Si jo poria fiar
d’aquestes paraules teves
així com tu de ses meves,
acta podríem firmar.
Tradicionari de Mallorca
