Altres cançons relacionades
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
i encara ningú en sap res.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Tradicionari de Mallorca
