A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.
Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.
Casi estava de llogar
una casa dins Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.