Per la mar hi ha camins que tots donen esperança:
jo, amb la vostra confiança,
faré garbes sense brins.
Que no saps que em prometeres,
Aina, dins es pastador,
que em daries ton amor?
Traidora! I ara m’ho negues!
Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.