Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
que duré, serà per vós.
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Diràs a la vida mia
que estic trista i d’ell me queix;
si té feines, que les deix;
jo també les deixaria.