El qui no se cansa, alcança,
i jo pens que alcançaré.
Mu mare, el vui sabater
per no haver d’anar descalça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Amor, Aspiracions i somnis, Desig, Èxit i triomf, Oficis medi urbà, Relació pares-fills, Relacions de parella, Sabaters
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4247
Volum
I
Núm de pàgina
249
Altres cançons relacionades
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
que duré, serà per vós.
Tradicionari de Mallorca
