D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!
Quan me pens tenir tancat, tot quant tenc navega a lloure: s’amor me fa veure ploure
sense estar ennigulat.