De venir se va deixar,
i es per què, jo no el sabia.
Tan avorrit el tenia,
quan el veia que venia,
com es saig quan penyorà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Festeig, Humor i comicitat, Saigs, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4226
Volum
I
Núm de pàgina
247
Altres cançons relacionades
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
Alegre va el rossinyol,
a la primavera floca.
Mestre Pere-Joan Roca
té una ganivetota
per matar bruixes al vol.
Al•lota ¿que no sabies
que en voler-lo Julià
has d’estar sense menjar
una quinzena de dies?
Tradicionari de Mallorca
