De venir se va deixar,
i es per què, jo no el sabia.
Tan avorrit el tenia,
quan el veia que venia,
com es saig quan penyorà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Festeig, Humor i comicitat, Saigs, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4226
Volum
I
Núm de pàgina
247
Altres cançons relacionades
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.
Tradicionari de Mallorca
